2012_12_21_QMJwWWR0LuX27UdImy4ZM5

LA NECESSÀRIA RENOVACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ i 2.Por Joan Ferré Verge

Hi ha molts ciutadans que tenen opinions negatives respecte als funcionaris. De vegades obliden que funcionaris ho són els metges que els curen, els policies que vigilen per a la seva seguretat, els bombers que acudeixen quan hi ha una emergència o els mestres que eduquen els seus fills. A part de molts d’altres, evidentment. Fins i tot els notaris i registradors són funcionaris.
Hi ha qui defensa que, l’administració, s’hauria de privatitzar o, al menys, equiparar els funcionaris a la resta dels empleats del sector privat. Sobre aquest tema es fa molta demagògia i sovint, els que surten per les televisions o les ràdios a opinar, donen uns arguments que saben que agradaran a la majoria dels qui els estan veient i escoltant, sense explicar que pobres dels ciutadans si un dia desapareix el sector públic…
Els funcionaris som necessaris, perquè som imparcials. Quan prenem possessió del càrrec prometem la Constitució i guardar i fer guardar les lleis i les normes de l’estat i/o comunitat autònoma. Alguns funcionaris treballem amb una informació molt confidencial i privada: expedients mèdics, dades econòmiques, expedients jurídics i policials, etc. Qui pot garantir la confidencialitat d’aquestes dades més que els funcionaris públics?
No fa gaires dies escoltava un debat en el participava l’expolítica del PP Montserrat Nebreda on demanava més mobilitat per als treballadors públics. Incidia que calia anar-se oblidant de néixer, créixer i morir al mateix lloc.
Sobre aquest tema voldria fer algunes consideracions:
-Quan aprovem l’oposició, els funcionaris guanyem una plaça i, al menys que s’amortitzi aquesta, ens devem al nostre lloc de treball. No obstant això, el trasllat de funcionaris no és hermètic i està degudament regulat. Però és evident que no és el mateix traslladar al algú dels grups més alts (amb un poder adquisitiu molt més elevat) que no a un empleat públic dels grups més baixos on, el trasllat, podria significar-los la ruïna econòmica.
-El que si que és factible, al meu entendre, és optimitzar (mireu que no parlo de reduir) els funcionaris i d’altres empleats públics de les diferents administracions.
Amb la creació de les autonomies, sovint, es van crear organismes que, a la pràctica estan buits de contingut, amb escasses competències. Les funcions que tenen atribuïdes es podrien fer, perfectament, des d’un altre departament.
L’altre dia, un amic meu, alcalde i exdiputat i, per tant, amb molt bagatge polític, reclamava la supressió dels consells comarcals, eines pràcticament inútils. A Catalunya, els consells comarcals es van crear pels interessos partidistes de CiU, el partit que governava des del restabliment de la Generalitat. Van fer-los servir per col•locar familiars i amics i fidelitzar famílies.
Només a mode d’exemple, durant molt de temps i potser encara ara, l’obra més gran que s’ha fet per iniciativa del Consell Comarcal del Montsià (la meva comarca) va ser la seu del propi consell.
Val la pena seguir gastant diners públics en coses que, a la pràctica, tenen molt poca repercussió amb la ciutadania?
-Per a que una oficina administrativa sigui rendible ha complir funcions bàsiques i tenir assignades competències pròpies i els seus funcionaris han d’estar capacitats per a servir al ciutadà en tot allò que puguin necessitar, dintre de les seves competències.
Desgraciadament, a l’administració, en els darrers anys, cada cop han entrat més assessors i d’altres càrrecs que no realitzen cap tasca en concret, però tenen el carnet del partit o són íntims de les autoritats del moment. Situacions com aquesta desprestigien la administració sense que els qui som funcionaris hi tinguéssim cap culpa.